Realitzant una revisió de l'arxiu fotogràfic del meu pare, Manuel Cruzado Cazador (1945-2019), mirant les seves revistes, llibres i documentació diversa, trobo un exemplar de la revista "Arte fotográfico" de 1974 (el número 269 en particular), on hi ha un article dedicat a ell. En principi, res estrany, ja que en aquella època apareixien fotografies d'ell en aquest estil de revistes.

Però aquest article "La projecció de l'home i la seva obra... Manuel Cruzado Cazador" per José de la Higuera em va semblar especial, ja que hi apareixien una sèrie de fotografies que sortien de l'ordinari de la concursística de l'època i del reportatge antropològic. Aquestes fotografies van conformar una exposició que va tenir lloc a la Galeria Spectrum de Barcelona el 1974.

Recordava aquestes fotos de petit penjades a casa, després amb el pas del temps van anar desapareixent de les parets fins a ja no saber-ne res.

No trobo tots aquells negatius originals (més de 50 anys després), els de la seva exposició a la galeria Spectrum, però sí alguns que la van conformar i altres que havien de ser proves o que mai van sortir a la llum. La meva intenció en aquest projecte no ha estat reproduir el que ell va fer en aquell moment, que van ser 12 obres de dimensions gegants, sinó jugar amb els seus negatius cremats, ratllats, intervinguts al segle passat (dècada de 1970)... amb la meva pròpia mirada i interpretació, però ja amb la base de les seves imatges i amb l'objectiu de trobar-me d'alguna manera amb ell al laboratori.

Per això, la meva feina es presenta en un format íntim, petits ambrotips i ferrotips, utilitzant el procés de col·lodió humit, amb el qual encara he gaudit més del temps al laboratori. Aquest projecte expositiu es divideix en quatre blocs: Les mans, la natura, la dona, la resiliència.